La potencia del seu trac i el pinzell sotmés al color mes punyent tenen la capacitat de fagocitar i absorbir dins del quadre tot el que se’ls posi al davant, fins i tot quan la lluita és amb quelcom tan intangible com la mirada de l’espectador. No és fácil acostumar-se a les obres de Javier Puértolas (Osca, 1947). El fil d’Ariadna es trenca tot just decidim entrar al laberint pictóric i, un cop dins, no s’hi trobará cap referent conegut que acompanyi l’espectador per les seves obres; però el cas és que, finalment, hom no pot evitar entrar-hi, perquè de fet tampoc és possible intentar desentendre’s de l’atracció que provoquen els seus macromons microscópics.
El seu sintetisme és proporcional a la seducció que suposa la seva estridencia. Els contrastos entre la línia i el pla desestabilitzen la mirada i el protagonisme donat al fragment troba la seva explicació en aquest delit personal que, davant la impossibilitat real d’abracar-ho tot, intenta aproximar-se al tot racionalment, a través de les parts.
SUPERPOSICIONS VISUALS. Aragonés de naixement pero cátala d’adopció, Javier Puertolas és des de l’any 1980 docent del departament de pintura i procediments muráls de l’Escola Massana. Les seves exposicions recents a la B&B Gallery de Basilea o a la Fidel Balaguer de Barcelona han ofert les obres d’un artista que explosiona amb la mateixa complexitat que expressivitat.
Amb tot, Ininterrompudament suposa una exposició retrospectiva que redescobreix l’artista Puértolas a través d’una extensa mostra que, amb mes d’una cinquantena de quadres, entre pintures i dibuixos, pretén situar l’espectador dins d’un món de multitud de formes possibles, comparti-ments, seqüéncies rápides i visions que formen part d’una realitat conformada tant per la cultura de la imatge que se’ns projecta des de l’exterior cap a l’interior, com pels mons interiors revelats a l’exterior a través del microscopi. Per Puértolas totes les visions son absolutament legitimes, totes tenen identitat propia i només es tracta d’intentar-les for-malitzar a través del color, la forma i el contingut. El que s’esdevé a la superficie del llene no és res mes que aquesta acumulado fragmentada d’estímuls visuals que forma part de la riostra quotidianitat mes immediata.
Entre el que veiem, el que ens passa per alt o el que créiem haver vist, existeix un estadi de superposicions on les imatges es relacionen i estableixen associacions a vegades sense saber gaire bé com, i sovint inconscientment, grácies als records, al coneixement adquirit, a les experiéncies viscudes… Acumulacions visuals que Puértolas intenta sintetitzar a través del fragment i determinar a partir de la técnica pictórica, es diria gairebé d’una manera obsessiva. El Puértolas que va des del 1995 al 2006 és un artista que no necessita referents naturals que no siguin els proporcionáis per una visió gairebé científica del pinzell i la mirada. La forga resultant de les seves obres no s’explicaria sense teñir present que, al cap i a la fi, el que acaba per moure l’artista és la seva voluntat de reconstruir tots i cadascun deis mons possibles des de les possibilitats que li continuín oferint tant el llenguatge com la gramática pictórica.
Mireia Guillaumes
Bonart setembre 2006
