Amb imaginació Javier Puértolas porta al Ifmit la perfecció per acostarse als móns naturals i artificiáls. La realitat de la memoria i del passat és el leitmotiv d’Ofelfa García. Per molt mimética que siguí, l’obra de Huedo és summament imaginativa. I qué passa si ens imaginern la mort? Ens respon una collectiva comissariada per Hannah Collins. Una mostra de joieria completa la Galería oberta.
Perfeccionar els mons artificiáis i orgánics
Javier Puértolas exposa una serie de quadres que relacionen tot alió que crea i recrea la seva imaginació. Formes geométriques, naturals i d’estética virtual configuren una obra molt personal.
Les paraules difícilment poden definir l’art —com tampoc poden definir les emocíons mes profundes—, pero si una frase s’aproxima al treball de Javier Puértolas (Binéfar, 1947) és aquesta: «No necessito pensar, l’acció ja és pensament.» L’acció de crear, vol dir. A la galería Fidel Balaguer, aquesta acció es plasma en uns quadres sorprenentment origináls. Les finestres que obre Puértolas son de mons molt diversos: mons orgánics, artificiáls, geometrics, imaginaris… Reals? «És la meva realitat», apunta, i després sentencia: «No barrejo res, jo relaciono.»
Son mons de formes que, en la ment de Puértolas, artista i professor de l’Escola Massana, conviuen i imprimeixen el seu caràcter artístic. La composició, tan oblidada i menyspreada en l’art contemporani, és, en l’obra de Puértolas, cabdal. És el que fa possible justament que res estigui mesclat, que res provoqui confusió i desconcert, sino que tots éls mons apareixen compartimentals, en múltiples estrats —que simulen ser un fals collage o un collage visual molt suau—, diferenciats pero alhora relaciónats. No hi ha fusió —una altra de les modes actuals—, mes aviat hi ha lligams, intercomunicado, cohabitado. L’aparent complexitat dels seus quadres —per l’acumulació dels elements— se solapa amb la profunditat dels colors que inventa. Fabulosos vermells, hipnotics turqueses.
Creador intuttiu i a la vegada metódic, no renuncia a la subversió del procés creatiu —«a vegades pinto de davant cap enrere»— i manifesta contundentment el seu interés per com están fetes les coses mes que no pas peí que son. L’exposició que presenta la galería de Consell de Cent és un mirall de l’enciclopédia creativa de Puértolas. I, especialment, d’un treball que no simplifica la realitat per entendrela, sino que s’escuda en el perfeccionisme i en un domini técníc increíble per aproximar-se a la complexitat tanl d’alló real com d’alló artificial.
María Palau
El Punt Diarí – Art Galeria Oberta